SÍNTESI

Crec que la tecnologia pot ser considerada com a font de progrés i de prosperitat per la societat, però s’han de conèixer quines poden ser les limitacions, els seus usos més eficaços com els canvis i millores que s’han de produir per tal de què sigui més efectiva i s’adapti òptimament als diferents contextos i situacions.
Destacaré que es poden diferenciar dues  postures: determinisme tecnològic (progrés unidireccional, el progrés científic comporta progrés tecnològic, aquest progrés econòmic i, conseqüentment, es produeix una millora social) i determinisme sociològic (la solució a determinats problemes de la societat no vindrà per una major inversió en  desenvolupaments tecnològics i científics, sinó per apostar per un tipus de ciència i tecnologia amb un caràcter més humanístic i social). Crec que gràcies al progrés de la ciència i de la tecnologia la societat pot avançar i, per tant, es poden aconseguir millores i solucions.  Així, doncs, estaria d’acord en considerar el camp d’actuació de la tecnologia com un coneixement orientat a l’acció i a la solució de problemes. Tot i així, cal tenir en compte que existeixen una sèrie de mites en torn a les tecnologies que s’han de conèixer per poder reflexionar al respecte.

Fent referència a l’ús de les TIC, cal destacar que aquestes propicien el desenvolupament d’habilitats cognitives facilitant i estimulant la intervenció sobre la realitat, la captació i comprensió de la informació. De fet, la influència de les TIC en la societat abasta tots els sectors i desenvolupa noves parcel.les de coneixement com noves formes i estratègies d’aprendre.  S’ha de tenir en compte, però, que els segments de societat més instruïts tendeixen a processar la informació de manera més àgil i ordenada que aquells menys instruïts. Igualment, l’augment d’informació contribuirà al distanciament en el coneixement i, per tant, a l’aparició de bretxes socioculturals. També, s’ha de tenir present que la marginació respecte a la utilització de la Xarxa està tenint conseqüències en la separació de pobles i països.

Es pot afirmar que l’actuació de les TIC s’està convertint en el motor de desenvolupament i impuls per a la formació, la presentació d’informació o l’organització d’accions formatives. Així, doncs, parlant de l’aplicació de les TIC en l’ensenyament, es podria dir que té repercussions en els rols del professor i de l’alumnat.  Per tant, i considerant la perspectiva constructivista, els alumnes no són només processadors d’informació, sinó constructors de coneixement, segons les seves experiències i coneixements previs, les actituds i creences que tinguin cap als continguts, mitjans, materials i missatges amb què interaccionen. De fet, el valor de transformació i significació no dependrà de la tecnologia en si mateixa, sinó de la capacitat de relacionar-se amb la resta de variables curriculars com continguts i objectius. Es pot afirmar que la TE està centrada en el disseny, la utilització i l’avaluació de les tecnologies de la informació aplicades a accions formatives.

Per tant, caldrà apostar per la ciència i fomentar l´ús de les noves tecnologies, tenint en compte que, primerament, s’han de conèixer les relacions entre C-T-S-E per tal d’aconseguir que la tecnologia ens aporti millores i solucions evitant que es creïn discriminacions entre diferents cultures i persones segons el context a on viuen o el seu nivell socioeconòmic i cultural.